SEIXANTA-VUIT

Després d'haver publicat el 2008 l'obra Tots els camins porten a Romania, Ramon Usall reprèn aquest abril les aventures del detectiu lleidatà Rafel Rovira, amb despatx al carrer Cavallers, 37, gràcies a la publicació de Seixanta-vuit, un nou cas del perdiguer ponentí que el durà fins a París, on remourà la memòria de la revolta del maig del 68 i l'herència 

L'Enriqueta Pasqual quedà trasbalsada quan descobrí una postal il·lustrada amb una imatge de l'església de Saint-Germain-des-Prés. Contemplar, de nou, aquell imponent campanar va fer-li emergir latents records que no havia acabat d'oblidar. Feia més de quaranta anys que el seu promès, fill d'un exiliat amic de son pare, l'havia deixat plantada per abraçar la causa revolucionària del maig del 68. El fet de rebre notícies del seu antic amor l'abocà a posar-se en contacte amb en Rafel Rovira, detectiu privat. El cas el portarà a destapar alguns dels secrets amagats rere aquella revolta i a descobrir un rosari de cadàvers en un París que més que la ciutat de la llum semblava la de les tenebres.

LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY

Aquest curiòs nom pertany tant al títol de la novel.la com al Club de lectura que inicien quasi per casualitat un grup d'habitants de l'illa de Gernsey durant la II Guerra Mundial.La novel•la, tot i ser de ficció, està basada en fets reals. Guernsey, una petita illa entre Gran Bretanya i França, va ser envaïda pels alemanys durant la II Guerra Mundial. En aquest context, l’autora crea la història d’una societat literària formada de manera accidental a causa de l’ocupació. Aquest grup donarà lloc a les relacions entre tots els personatges de la novel•la, i arribarà fins a Londres, on una escriptora popular entrarà en contacte amb la societat i s’interessarà per la seva història.

L'escriptora londinenca, Juliet Ashton, es va enamorant mica en mica de les persones que viuen a la petita illa del canal, igual que els lectors. No hi ha molta acció, no hi ha un o dos únics personatges principals, no hi ha un narrador omniscient que ho explica tot. És una novel•la plena de cartes escrites per moltes persones, clar que hi ha unes més importants que altres, però m’atreviria a dir que a tots se’ls trobaria a faltar si no hi fossin, tots aporten el seu gra de sorra en aquesta història entranyable. El llibre està escrit amb tendresa, amb humor, amb la màxima cura sobre la caracterització dels personatges, i amb una ironia subtil que fa que somriguis, i que el mateix títol ja insinua. És una novel·la extremadament humana i això és el que la fa tan pròxima i inolvidable.
Part de l'originalitat de l'autora, Mary Ann Shaffer, rau en el fet de que la novel.la està escrita en mode epistolar, les cartes dels protagonistes es van creuant i van perfilant la història, tot i que és una obra pòstuma, ja que la seva autora no va poder acabar-la, tasca que va empendre Annie Barrows, neta seva.