NIEBLA EN TÁNGER

Curs 18-19

Aquest curs 2018-2019 el nostre Club de lectura ha començat amb moltes ganes. Ara mateix ja portem llegides dues obres, un clàssic i una altra més actual.
La dama de blanco de Wilkie Collin, una de les novel.les precursores de la novel.la negra anglesa, alhora que és una obra romàntica i un exemple de novel.la per entregues, escrita i publicada entre 1859 i 1860. Una obra poc coneguda i que ha despertat en el nostre Club simpaties i un gran interès per les novel.les de misteri i clàssiques.
Te trataré como una reina de Rosa Montero és una obra  ambientada als baixos fons madrilenys de finals dels anys vuitanta, amb personatges desarrapats  que s'aferren a un bri d'esperança. La història es traça en torn a un bar de nit, el Desireé, que vol imitar els millors temps del Tropicana a l'Havana i que permet als personatges somiar en una felicitat inabastable.

SEIXANTA-VUIT

Després d'haver publicat el 2008 l'obra Tots els camins porten a Romania, Ramon Usall reprèn aquest abril les aventures del detectiu lleidatà Rafel Rovira, amb despatx al carrer Cavallers, 37, gràcies a la publicació de Seixanta-vuit, un nou cas del perdiguer ponentí que el durà fins a París, on remourà la memòria de la revolta del maig del 68 i l'herència 

L'Enriqueta Pasqual quedà trasbalsada quan descobrí una postal il·lustrada amb una imatge de l'església de Saint-Germain-des-Prés. Contemplar, de nou, aquell imponent campanar va fer-li emergir latents records que no havia acabat d'oblidar. Feia més de quaranta anys que el seu promès, fill d'un exiliat amic de son pare, l'havia deixat plantada per abraçar la causa revolucionària del maig del 68. El fet de rebre notícies del seu antic amor l'abocà a posar-se en contacte amb en Rafel Rovira, detectiu privat. El cas el portarà a destapar alguns dels secrets amagats rere aquella revolta i a descobrir un rosari de cadàvers en un París que més que la ciutat de la llum semblava la de les tenebres.

LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY

Aquest curiòs nom pertany tant al títol de la novel.la com al Club de lectura que inicien quasi per casualitat un grup d'habitants de l'illa de Gernsey durant la II Guerra Mundial.La novel•la, tot i ser de ficció, està basada en fets reals. Guernsey, una petita illa entre Gran Bretanya i França, va ser envaïda pels alemanys durant la II Guerra Mundial. En aquest context, l’autora crea la història d’una societat literària formada de manera accidental a causa de l’ocupació. Aquest grup donarà lloc a les relacions entre tots els personatges de la novel•la, i arribarà fins a Londres, on una escriptora popular entrarà en contacte amb la societat i s’interessarà per la seva història.

L'escriptora londinenca, Juliet Ashton, es va enamorant mica en mica de les persones que viuen a la petita illa del canal, igual que els lectors. No hi ha molta acció, no hi ha un o dos únics personatges principals, no hi ha un narrador omniscient que ho explica tot. És una novel•la plena de cartes escrites per moltes persones, clar que hi ha unes més importants que altres, però m’atreviria a dir que a tots se’ls trobaria a faltar si no hi fossin, tots aporten el seu gra de sorra en aquesta història entranyable. El llibre està escrit amb tendresa, amb humor, amb la màxima cura sobre la caracterització dels personatges, i amb una ironia subtil que fa que somriguis, i que el mateix títol ja insinua. És una novel·la extremadament humana i això és el que la fa tan pròxima i inolvidable.
Part de l'originalitat de l'autora, Mary Ann Shaffer, rau en el fet de que la novel.la està escrita en mode epistolar, les cartes dels protagonistes es van creuant i van perfilant la història, tot i que és una obra pòstuma, ja que la seva autora no va poder acabar-la, tasca que va empendre Annie Barrows, neta seva.

EL TEMPS DE LES CIRERES

Després d'haver viscut durant dotze anys a França i Anglaterra, la Natàlia torna a la Barcelona dels anys setanta del segle XX, on retroba el passat i el present de la seva família: uns personatges que enmig de la grisor de l'època busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres és una crònica que reflecteix la crisi de valors provocada per la guerra, el franquisme, la repressió i la desintegració del pensament polític i ideològic.a

Aquesta obra ens mostera el retrat de tres generacions d'una família a partir de la qual Montserrat Roig fa una mirada crítica a la burgesia catalana i un retrat social de tota una època.

EL TREN DE LOS HUÉRFANOS

Entre 1854 i 1929, una sèrie de trens carregats d'orfes repertien nens arreu dels Estats Units per tots aquells que no en tenien o, sezillament, buscaven mà d'obra barata.

L'autora d'aquesta novel.la aprofita aquesta realitat històrica per sobreposar les històries de dues dones, una quasi centenària i l'altra adolescent, amb un fons comú la sol.litud i el  desamparament provocat per l'orfandat.

Christina Baker Kline  proposa una doble línea argumental que va alternant la història de les dues protagonistes, tot i que la trama principal la composa la narració de les vivències de l'anciana Vivian, que en el seu dia havia estat una de les viatgeres del tren dels orfes.

Alló que va passar a Cardós de Ramon Solsona

Iniciem una nova temporada del Club amb l'obra d'un autor que ja ens és conegut,Ramon Solsona. 
Tenim a les nostres mans la seva darrera novel.la, una obra escrita a tres veus, una de personal (la de la gent que explica allò que va viure), una més  íntima (la del Santi al principi i al final) i una altra de més literària ( la narració que ens fa l'autor d'alguns fets, així com la descripció de la part més científica per part del relat de la periodista, a la que sembla que van dirigits els records explicats pels protagonistes).
La novel.la ha tingut molt èxit entre els lectors i els crítics, com a exemple aquí tenim una de les moltes coses que se n'han dit:

Ramon Solsona i el país de les muntanyes foradades

(Publicat a Vilaweb l’1 de setembre de 2016)
Passaven un munt de coses, aquí i al món, entre la festa de Sant Pere i la de la Puríssima de l’any 1965, que és el període dintre del qual Ramon Solsona (Barcelona, 1950) situa l’acció principal de la seva darrera novel·la “Allò que va passar a Cardós”.
Passava, per exemple, que la guerra del Vietnam acabava d’esclatar, que el Partit Comunista Xinès posava en marxa la Revolució Cultural, que es moria el cantant Nat King Cole, que la reina Elisabet II condecorava els Beatles i que Pau VI clausurava el Concili Ecumènic que tres anys abans havia inaugurat Joan XXIII.
A casa nostra el pare Peyton omplia la Diagonal de Barcelona amb un rosari multitudinari al conjur del lema ‘familia que reza unida, permanece unida’, l’abat Escarré marxava a Itàlia expulsat pel règim, un grup de professionals muntava discretament una escola de mestres sota l’advocació de Rosa Sensat i a les llars arribaven dues novetats importants: el pa Bimbo i el Gas Natural.
Mentrestant, al Pirineu es desenvolupava un projecte gegantí que, de fet, s’havia iniciat a principi de segle amb les obres de la Canadenca, la companyia de l’enginyer Pearson. Un projecte que no es va enllestir fins a la dècada dels vuitanta i que tenia per objectiu dotar d’energia elèctrica la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència.
A la vall de Cardós els treballs s’iniciaren el 1959 i es varen perllongar fins el 1974. Es tractava de connectar per mitjà de quasi vuitanta quilòmetres de canalitzacions excavades en l’interior de la muntanya una sèrie de llacs pirinencs que proveïen d’aigua diverses centrals elèctriques. Unes centrals que, com la de Tavascan, en molts casos també eren subterrànies i que podem considerar veritables catedrals de la tecnologia. Sobretot si tenim en compte els limitats recursos de l’època.

 Ramon Solsona situa, per tant, l’acció de la novel·la en aquestes coordenades de lloc i de temps i ens ofereix, tal com exposa molt encertadament el títol, una crònica del que passava a Cardós, posant l’accent en les persones i estaments que ho vivien en primera línia i que, per tant, varen entomar de manera més directa les conseqüències de tot aquell seguit de novetats no sempre fàcils de pair.

 D’altra banda, el 1965 no va ser un any qualsevol: va marcar l’inici d’un canvi d’època. Els Beatles, la yenka, el twist i el madison començaven a imposar-se als “discos solicitados” i als teleclubs que el règim de Franco havia escampat pertot arreu. Es van posar de moda els anoracs, als nois encara els operaven de les amígdales (‘les glàndules’, en deien) però el Vicks VapoRub guanyava la batalla als pegats de Sor Virginia i el fenomen del turisme començava a generar mites com el de ‘les franceses’, a muntanya, i ‘les sueques’, a la costa. Involuntàries missatgeres de desconegudes llibertats, sempre exòtiques i ensenyant-ho tot, amb l’escàndol de mossens i altres autoritats guardianes de la moral.

Com a curiositat aquí tenim un mapa de la Vall de Cardós i la Vall Fosca amb el carrilet utilitzat en les obres dels túnels de les centrals que ha quedat com a record en el paisatge.




També el cartell de la pel.lícula que ens diu que rodaven en el moment dels fets de la novel.la.