És aquesta una novel.la curta però capaç de fer emocionar al lector i de fer-li trobar una sèrie de sentiments, d'una forma clara i directa i a més amb un final que ens sorprèn i ens captiva.
De la mà de Philippe Claudel acompanyem al senyor Linh, un avi que desembarca com a refugiat en un país (que suposem que és França) provinent d’altre país indeterminat (algun lloc de l’Àsia, probablement Vietnam) fugint d’una guerra que ha destrossat el poblet on vivia i ha mort la seva família, a excepció de la seva néta de pocs mesos que porta amb ell. Arriba a un país que no coneix de res, tampoc la llengua, a una ciutat gran com no ha vist mai. És un supervivent que mostra una gran desconfiança cap a tot i tothom, sobretot per poder protegir la seva néta. S’entregarà en cos i ànima a tenir cura d’ella, ja que és l’únic membre de la seva família que li queda. Ell sent que està sol. En un país llunyà i desconegut, molt diferent de qualsevol tipus de poble o ciutat que ell hagi vist mai. No coneix ningú. No coneix ni tan sols la llengua d’aquest país. Tot és molt diferent del que ell ha viscut mai, i ell es troba vell i cansat. Sobretot se sent molt sol. Però tot això comença a canviar quan coneix al Sr. Bark que és un altre vell resident a la ciutat i amb qui, malgrat no entendre’s parlant per culpa de l’idioma, estableix una relació peculiar. Prima la narració sobre la descripció.
