Demà comença l´estiu i amb ell el final d'algunes etapes. S'acaba el curs escolar i també acabem el "curs" del nostre Club, que no pas la lectura, ja que l'estiu és una bona època per endinsar-se en la fantasia de qualsevol obra que ens porti a llocs i espais llunyans i ideals.
Aquest any tanquem la temporada del Club llegint una obra d'un dels Grans, Gabriel García Márquez, que aquest any ens va deixar, i d'aquesta manera li retem el nostre petit homenatge.
Què podríem dir de
García Màrquez que no estigui ja escrit en la seva biografia i que no haguem llegit ja en tots els noticiaris després de la seva desaparició?. Potser, el més important és que ens ha arribat, que hem tingut la gran sort de poder-lo llegir, i de vegades escoltar, que ens hem sentit transportats a un altre món, a un altre lloc i a uns temps en els que tot, fins i tot l'AMOR, era possible, que la màgia sota l'efecte de la seva ploma es converteix en en una cosa quotidiana i més real que la pròpia vida i que els ideals i la forma de veure el món que ens ha deixat ens serveixin per entendre la vida d'una altra manera o de moltes altres maneres. La veritat és que ens costa dir-li adéu, només ho fem perquè sabem que ens d'ell el més volgut: la seva obra; i perquè pensem que només és un "fins aviat Gabo".
